Llei fiscal: Llei fiscal regulates social relations in the field of taxation

Llei fiscal is a branch of legislation that regulates public relations in the field of taxation, i.e. in connection with the collection of taxes and other obligatory payments, the organization and functioning of the system of tax regulation and tax control bodies at all levels of government and local government.

L’essència de les relacions legals fiscals

Aquestes relacions públiques estan directament relacionades amb el control de l’impost i la gestió de l’estat del desenvolupament econòmic i social de la societat mitjançant el mecanisme de fiscalitat.

Aquestes relacions, que cobreixen diverses àrees d’estat, propietat, poder i relacions administratives, constitueixen el tema del dret fiscal. La naturalesa predominantment de poder d’aquestes relacions no significa que la llei fiscal sigui indiferent a la regulació de les relacions de propietat derivades de les relacions de poder.

El paper regulador de la llei fiscal és més evident en el funcionament del sistema d’autoritats fiscals. En conseqüència, la llei fiscal actua en realitat com a forma legal per a la implementació de les tasques, funcions, mètodes i poders assignats per la Constitució i la legislació actual als temes del poder executiu, funcionant en el marc de la separació de poders. Per tant, la legislació fiscal expressa clarament totes les característiques inherents a les activitats financeres de l'Estat-administrador, ésser, per la seva finalitat legal, una llei directiva. En fixar les regles de conducta rellevants en el camp de la gestió i el control d’impostos, dóna el caràcter de les relacions legals a les relacions públiques fiscals.

La llei fiscal té el seu impacte regulador en les relacions socials fiscals, donant -los així un caràcter ordenat, és a dir, corresponent als interessos de l’estat i de la societat. La seva atenció se centra en aquest tipus de relacions que es plantegen directament en relació amb la implementació pràctica de les tasques i les funcions de la fiscalitat.

La naturalesa de la llei fiscal

El caràcter més general és l’assignació de dos tipus principals de dret fiscal: substantiu i procediment.

Les normes substancials sobre la fiscalitat es caracteritzen pel fet que solen arreglar legalment un conjunt d’obligacions i drets, així com la responsabilitat dels participants en les relacions financeres regulades per la legislació fiscal. Les normes materials expressen el règim legal en el qual ha de funcionar el sistema tributari.

Les normes substancials de la legislació fiscal determinen la base de la interacció entre els contribuents i les autoritats fiscals.

Les regles d’impostos procedimentals regulen l’administració pública i les relacions directives relacionades. Per exemple, aquestes són les regles que determinen el procediment per rebre, considerar, resoldre queixes i sol·licituds dels contribuents; Procediment per a procediments en casos de delictes fiscals, etc. El seu propòsit és determinar el procediment (procediment) per a la implementació d’obligacions legals i drets establerts per les normes de la llei fiscal substantiva en el marc de les relacions fiscals regulades.

Mastering Digital Finance: una guia integral

Empodereu el vostre futur financer: agafeu la vostra còpia del llibre electrònic de 'Mastering Digital Finance' i navegueu per les complexitats dels paisatges financers moderns amb confiança.

Obteniu el vostre llibre electrònic

El contingut de les normes legals sobre la fiscalitat és la forma legal de l’essència econòmica dels impostos i les seves funcions fiscals i reguladores.

Interacció del dret fiscal i altres branques del dret

La legislació fiscal és una part important de la legislació financera. Això està desenvolupant i millorant ràpidament la regulació legal de les relacions fiscals.

La legislació fiscal és un conjunt de normes legals que regulen les relacions i els vincles socials que es plantegen entre determinats temes a l'establiment, introducció i cobrament d'impostos. En essència, el dret fiscal regeix les relacions derivades en relació amb l’organització i la implementació d’exempcions d’impostos d’individus i organitzacions.

Les relacions i les relacions públiques que sorgeixen entre entitats privades i públiques en el procés d’activitats fiscals de l’estat i l’autogovern local són polifacètiques, complexes i inicialment conflictives en el seu contingut social, polític i legal. Al mateix temps, les relacions fiscals són extremadament importants per a la vida de tot l'estat, per tant, han d'estar completament regulades per normes legals. Al mateix temps, l’organització sistèmica d’aquestes normes, consagrada en els actes financers reguladors de diversos nivells territorials, forma la llei fiscal.

Totes les branques o subsectors del dret es distingeixen principalment pel tema de la regulació legal. El tema de la regulació legal està format per relacions caracteritzades per les següents característiques:

1. Estabilitat i repetibilitat, cosa que dóna al legislador l’oportunitat de fixar les relacions legals dels subjectes amb una precisió suficient;
2. la capacitat de control legal extern;
3. Estar en l’àmbit legal, és a dir, en virtut de la jurisdicció de la llei.

La definició del tema de la llei fiscal permet limitar -la d’altres components del dret financer. Així, podem dir que la llei fiscal és una sub-branca de la llei financera , les normes de les quals, mitjançant mètodes imperatius i dispositius, regulen la totalitat de la propietat homogènia i les relacions socials no de propietat relacionades que es desenvolupen entre l’estat , els contribuents i altres persones sobre l'establiment, introducció i cobrament d'impostos en ingressos estatals, control fiscal i persecució per violacions fiscals.